Prevenció d’incendis

Tant la gestió forestal sostenible de les masses boscoses de les finques rústiques, com l’adaptació de l’estructura d’aquestes masses a estructures de vegetació de baixa vulnerabilitat al foc són operacions que tenen com a objectiu trencar amb la continuïtat, tant vertical com horitzontal, del combustible forestal per tal de fer front a un possible incendi forestal. D’aquesta manera, es generen estructures vegetals resistents al pas del foc, tot facilitant, a la vegada, les tasques d’extinció dels incendis.

Per altra banda, l’adaptació de les finques rústiques a una estructura de mosaic agroforestal – conjunt d’espais forestals i agrícoles-, disminueix el risc de propagació del foc, contribueix a recuperar el paisatge tradicional del país i, a la vegada, permet al propietari autoprotegir-se.

La generació del paisatge de mosaic agroforestal promou, també, l’augment de biodiversitat, a causa, principalment, de la generació d’ecotons.  La zona de l’ecotò, és a dir, la zona conformada pel límit natural de transició entre l’ecosistema forestal i l’agrícola és d’un gran valor, atès que hi viuen espècies pròpies d’ambdós ecosistemes. Això fa que les zones d’ecotò siguin zones amb una major riquesa d’organismes que el seu entorn immediat. D’aquesta manera,  la pervivència en equilibri de zones agrícoles i forestals diversifica substancialment els hàbitats, augmentant-ne, en conseqüència, la seva diversitat biològica.

Pel que fa a la legislació vigent en matèria de prevenció d’incendis, aquesta estableix que els ajuntaments han de dur a terme bianualment la creació de franges de protecció contra incendis a les urbanitzacions i als nuclis de població. Aquestes franges són essencials per reduir els riscos d’incendi i protegir les zones habitades dels impactes potencials d’incendis forestals a zones urbanes.